L’osteopatia craneosacral, una teràpia suau i eficaç, evita alteracions relacionades amb el part i afavoreix el desenvolupament equilibrat del bebè.
Un part és un moment crucial en la vida de la dona i del nounat. Encara que tot vagi aparentment bé, es produeixen tensions que poden tenir conseqüències a curt, mitjà i llarg termini.
Un tractament osteopàtic a temps és l’ajuda que necessita el cos del nen per a continuar el seu desenvolupament amb equilibri.
El trajecte de 12 centímetres des del claustre matern al món exterior és un viatge arriscat que pot durar fins a quinze hores entre dilatació i expulsió. Durant el part es comprimeix el crani del bebè. La forma del cap pot canviar i els ossos del crani poden arribar a superposar-se. El coll i el cos sencer se sotmeten a una sèrie de tensions.
Els estudis del Osteopathic Center for Children, a Sant Diego (els Estats Units), dirigits per Viola Fryman, assenyalen que un 78% dels nounats presenten importants tensions de les membranes i articulacions, fins i tot en casos sense símptomes aparents.
Dos mons se superposen, el bebè des de dins i la mare des de fora, en aquest viatge miraculós.
Durant l’embaràs, l’equilibri del cos i la ment de la futura mamà canvia. En l’aspecte físic, el fetus està encaixat en l’úter amb poc espai i, en l’aspecte mental i emocional, es crea un vincle molt profund entre la mare i el fill.
També es poden rebre influències estressants des de l’exterior (treball, ocupacions, família…). Molts factors influiran en el moment del part i condicionaran que sigui més o menys tibant.
Fins i tot en el part menys traumàtic el crani sofreix una compressió. Però, a més, diferents contratemps en el naixement poden fer que no tot sigui tan senzill com desitjaríem:
L’ús de fòrceps o ventoses per a l’extracció del bebè.
El cordó umbilical pot donar la volta al voltant del coll.
Quan el bebè es presenta en una posició diferent de la normal (de natges, amb un braç per davant, etc.).
El part per cesària, que no està lliure de tensions.
L’anestèsia epidural sovint impedeix que la mare dirigeixi adequadament les contraccions.
La tensió emocional de la mare es trasllada al cos.
Com a conseqüència, a vegades els nens presenten asimetries en la forma del seu cap o en el moviment dels seus braços i cames. Poden sofrir torticoli.
Triguen a succionar per a menjar, ploren excessivament, són massa sensibles a qualsevol estímul, sofreixen alteracions digestives, dificultats respiratòries, problemes en ulls i oïdes, desenvolupament lent o irregular, dificultats per a dormir, etc.
Altres vegades els símptomes apareixen quan el nen comença a anar al col·legi. Hiperactivitat, dificultats per a mantenir l’atenció o aprendre són alteracions l’origen de les quals pot remuntar-se al naixement.
El cos del bebè o el nen pot somatizar conflictes on el component emocional és molt important.
El cos és capaç de normalitzar o compensar moltes tensions per si mateix, però la correcció osteopàtica ajudarà en el procés. En alguns casos la intervenció de l’osteòpata pot ser fonamental per a evitar complicacions més greus.
Les tècniques molt suaus i delicades que utilitzen els osteòpates craneosacrals restauren la mobilitat i funció dels teixits, sobretot entorn del cervell i la medul·la espinal.
D’aquesta manera, el tractament dóna suport al bon funcionament del qual en osteopatia es diu el «ritme craneosacral».
Durant la sessió, que dura uns sota minuts, el terapeuta efectua en primer lloc un examen que complementa el del pediatre. Després, el tractament es realitza en la llitera.
Mitjançant subtils manipulacions dels ossos del cap es desbloquegen les sutures i les fàscies internes del cos. Actuen també sobre punts fisiològics i energètics importants: complex sacrococcigeal, plexe solar, cavitat toràcica, coll…
El terapeuta no imposa res sobre el cos del bebè o nen, sinó que ajuda en poder « autocorrector» de l’organisme.
D’altra banda, és important l’habilitat del terapeuta per a sintonitzar amb el bebè i la mare. Pot mantenir tota l’estona el contacte visual amb el bebè i murmurar-li sons suaus. En alguns casos el bebè necessita el contacte amb la mamà i el tractament continua mentre ella l’acull en braços.
Per a aconseguir els millors resultats es recomana que el tractament es realitzi com més aviat millor, encara que és eficaç a qualsevol edat. També és aconsellable que la mare es tracti abans i després del part.
Es recomana acudir a l’osteòpata quan el bebè es troba sovint irritat, plora excessivament i no manté el contacte ocular. L’osteopatia l’ajuda a superar traumes emocionals que a vegades estan relacionats amb experiències viscudes per la mare durant l’embaràs o el part.
Les dificultats per a parlar o empassar es resolen actuant especialment sobre el nervi glosofaríngeo. Una mala succió pot resoldre’s en calmar el nervi hipógloso. Els còlics, el restrenyiment i altres problemes de digestió com a regurgitacions, vòmits i gasos es tracten amb tècniques que eliminen la irritació del nervi vague.
La hipersensibilitat a qualsevol estímul i problemes comuns en bebès com l’estrabisme o les afeccions d’oïdes responen positivament al tractament. El torticoli o les deformacions de la columna es tracten amb maniobres precises.
La salut general del bebè resulta enfortida.
Osteòpata a Mataró – Centre de Salut i Equilibri Montserrat Cabré.
Font: cuerpomente.com
93 790 61 73 
637 509 776 
93 790 61 73
Adreça