tel93 790 61 73
tel637 509 776
Español
instagram facebook

Osteopatia a Mataró

L’osteopatia utilitza la teràpia manual per corregir i restablir les funcions de l’organisme, i així millorar la salut i el benestar de les persones.

QUÈ ÉS L’OSTEOPATIA

L’osteopatia és una ciència mèdica d’enfocament general que s’interessa pel cos humà en la seva totalitat. És un tractament tant preventiu com curatiu, raó per la qual resulta tan beneficiós per a totes les persones de totes les edats (des de nadons fins a adults). Es basa en l’harmonia, l’equilibri i la bona mobilitat de l’estructura.

Segons la ciència osteopàtica, el cos a vegades emmagatzema i adapta els traumes (físics o emocionals) durant anys abans de manifestar-los en forma de símptoma. Per això és tan important anar controlant periòdicament que totes les estructures òssies i teixits del cos conservin intacta la seva mobilitat i garanteixin el bon funcionament de l’organisme.

Totes les limitacions de les estructures del cos repercuteixen directament en la salut. Un part traumàtic, per exemple, pot provocar anys després una escoliosi; un part per cesària, a la llarga, pot causar dolor lumbar; una col·lisió amb un vehicle pot provocar, a posteriori, marejos i trastorns del son; una caiguda sobre el còccix pot generar dolors menstruals; un problema d’esquena pot ser originat per una caiguda o un antic esquinç. L’objectiu serà identificar cada història i corregir-la per tornar a la normalitat.

L’osteòpata utilitza únicament les mans en el tractament (teràpia manual) perquè ha de percebre la reacció del cos a qualsevol de les seves accions, de manera que s’estableixi un diàleg permanent amb els teixits.

LA VISITA A L’OSTEÒPATA

El tractament osteopàtic és personalitzat i varia en funció de la patologia i els símptomes que presenta el pacient. Aquest tractament no només tracta el símptoma (possible dolor), sinó que aprofundeix per arribar a l’origen del problema.

La primera visita a l’osteòpata es pot dividir en tres parts.

* La primera part consistirà en una entrevista completa en què es repassarà la història clínica de la persona des del naixement fins a l’actualitat (explicació del motiu de la consulta, possibles traumatismes, al·lèrgies, intervencions quirúrgiques, etc.).

* La segona part se centrarà en l’exploració, en què es farà una valoració tant de la zona afectada –mitjançant una sèrie de tests manuals i una suau palpació– com de la resta del cos. El professional identificarà les disfuncions miofascials, articulars, vasculars o neurovegetatives que puguin estar causant problemes. En aquest moment també es valoraran les proves diagnòstiques aportades (analítiques, radiografies, ressonàncies magnètiques, etc.).

* Amb tota aquesta informació, l’osteòpata obtindrà un diagnòstic i podrà iniciar la tercera i última part de la sessió: el tractament. La durada del tractament variarà en funció de cada pacient i de la seva patologia. Hi ha casos en què el motiu de la visita quedarà resolt en un termini de temps curt i d’altres en què el procés serà més llarg i caldran diverses sessions periòdiques.

Després d’una sessió d’osteopatia hi haurà una sèrie de canvis posturals i fisiològics. És per això que després del tractament la persona pot notar un cansament general que pot durar poques hores o diversos dies. Són tot un seguit de canvis als quals el cos s’ha d’adaptar.

LA HISTÒRIA DE L’OSTEOPATIA

L’osteopatia neix a finals del segle XIX als Estats Units. És la ciència i l’art de diagnosticar i tractar les disfuncions de mobilitat dels teixits del cos humà que provoquen trastorns i pertorben l’estat de salut de l’organisme.

Andrew Taylor Still (Virgínia, 1828-1917), metge i osteòpata americà, va desenvolupar aquesta nova medicina anomenada OSTEOPATIA. Després d’anys d’investigacions, el Dr. Taylor Still va definir unes bases mèdiques en què demostrava clarament que “l’estructura governava la funció”, d’aquesta manera es valorava i es valora avui dia que un bon equilibri a la zona vertebral incideix directament al cos, sobretot pel que fa a la postura.

Els tractaments osteopàtics utilitzats eren exclusivament manuals i s’hi relacionaven totes i cadascuna de les parts del cos entre si, principalment la relació entre el sistema musculoesquelètic (os, múscul i articulacions) i tots els altres sistemes orgànics.

El mateix A. T. Still va fundar el 1892 The American School of Osteopathy, a Anglaterra. I el 1917, un alumne seu anomenat J. M. Littlejohn (Glasgow, 1865-1947), seguint les tesis del seu professor, va fundar l’Escola d’Osteopatia més antiga fins avui: The British School of Osteopathy. A partir d’aquell moment, la pràctica de l’osteopatia es va difondre per tot Europa, especialment  a Anglaterra i França.

William Garner Sutherland (Minnesota, 1873-1954), i també després d’anys d’investigacions sobre l’anatomia, va assentar les bases de l’osteopatia craniosacral –les quals van trigar molt a ser admeses en els mitjans osteopàtics–. Gràcies a W.G. Sutherland es va donar a conèixer la relació entre el crani, el sacre i tot el sistema nerviós humà. A partir d’aquests estudis es va afirmar que el crani no era una estructura rígida ni immòbil, sinó que feia determinats moviments sobre uns eixos concrets. Això va establir una base molt important en l’osteopatia cranial: el mecanisme respiratori primari (exploració en el crani i en el sacre).

Jean-Pierre Barral (França) és considerat el pare de l’osteopatia visceral. És a través dels seus estudis que es relaciona el sistema musculoesquelètic amb els òrgans, cosa que permet definir tota la relació mecànica i fisiològica sobre el cos. Actualment difon totes les seves teories impartint classes en centres d’ensenyament com l’Escola d’Osteopatia de Barcelona.


L’any 1988 es crea a Espanya la primera Escola d’Osteopatia a la Universitat Autònoma de Barcelona. En l’actualitat, els estudis d’osteopatia es cursen com a estudis de segon cicle universitari, és a dir, per la formació acadèmica d’aquesta disciplina és necessari com a formació prèvia la diplomatura de  Fisioteràpia o la llicenciatura de Medicina.

A partir del 1993, al Parlament d’Anglaterra es reconeix l’osteopatia com a professió i carrera universitària independent.