LES TÈCNIQUES DE L’OSTEOPATIA

Les tècniques que utilitza l’osteòpata estan indicades per a diverses patologies: dolors d’esquena, molèsties articulars, escoliosis, trastorns del son, problemes digestius (acidesa d’estómac, restrenyiment, hemorroides), menstruació irregular, cames cansades, fatiga general, cefalees, migranyes, marejos, vertigen, tendinitis o esquinços, entre altres. A través de la valoració i la palpació el professional diagnostica i pauta un tractament.

Hi ha una àmplia gamma de tècniques (estiraments, mobilitzacions passives, maniobres articulars d’alta velocitat i curt recorregut, ajustos articulars, manipulacions viscerals, etc.), i s’utilitzaran depenent del tractament establert per l’osteòpata.

Aquestes tècniques consisteixen en manipulacions destinades a proporcionar diferents efectes terapèutics. Qualsevol alteració mecànica en un teixit tindrà repercussions sobre l’organisme. És per això que l’osteòpata buscarà el bloqueig dels teixits i, mitjançant la utilització d’aquestes tècniques, s’aconseguirà millorar la postura, el metabolisme i, consegüentment, la salut del pacient.

LES DISCIPLINES DE L’OSTEOPATIA

• OSTEOPATIA ESTRUCTURAL:

Qualsevol desajust mecànic a qualsevol part del cos pot donar lloc a la pèrdua de mobilitat d’una o més articulacions, cosa que pot provocar disfuncions en l’organisme i desencadenar possibles dolors i/o patologies a la columna vertebral o en altres parts del cos.

Les tècniques estructurals s’apliquen als trastorns articulars, sobretot de la columna vertebral, de la pelvis i de tot el sistema musculoesquelètic. Amb aquest treball s’actua principalment sobre la postura per tal d’aconseguir un equilibri biomecànic del cos (os, musculatura i articulacions).

Per exemple: un mal gest al turmell pot derivar en un desequilibri a l’altura del genoll o el maluc i repercutir directament sobre la zona lumbar. L’objectiu de l’osteòpata serà retornar la bona postura a la persona i corregir la zona del turmell, la del genoll, el maluc i la lumbar si és necessari.

• OSTEOPATIA VISCERAL:

És la valoració de cadascun dels òrgans. Qualsevol alteració d’un òrgan influirà en la seva funció i la seva fisiologia (metabolisme). Algunes de les estructures anatòmiques viscerals són: el diafragma, les fàscies i els nervis espinals. L’objectiu de l’osteopatia visceral és recuperar la mobilitat orgànica i la bona nutrició dels teixits –i així aconseguir una bona aportació sanguínia a tots els nivells– sense deixar de treballar l’òrgan en qüestió i les estructures que l’envolten, per tal de millorar la fisiologia de tots els sistemes.

Les manipulacions són generalment lentes, suaus i d’efectes immediats. Es poden exercir sobre un sol òrgan, entre dos òrgans o treballant les fàscies que envolten la víscera. Amb l’osteopatia visceral podem tractar: adherències intestinals, restrenyiment, cicatrius d’intervencions quirúrgiques, acidesa estomacal, entre altres.

• OSTEOPATIA CRANIAL:

Els ossos del crani estan sotmesos a diverses compressions a causa de traumatismes o tensions excessives durant el naixement. Això, a posteriori, pot desencadenar problemes al sistema nerviós central i perifèric. Per això, és recomanable fer una valoració osteopàtica en aquesta zona.

L’osteopatia cranial permet ajustar les comissures cranials, mitjançant tècniques de correcció molt precises, i aconseguir un desbloqueig de les sutures facilitant-ne el lliure moviment articular. L’objectiu principal és aconseguir l’equilibri del sistema nerviós, del sistema hormonal i alhora millorar tot el sistema de defensa (immunitari).

Les tècniques cranials són dòcils i especialment útils en nens i constitueixen la base de l’osteopatia pediàtrica. No obstant això, en adults s’han manifestat com una bona eina en patologies de llarga evolució, traumes antics i patologies que porten associades canvis en l’estat d’ànim. Els principals trastorns que es tracten amb aquesta tècnica són: cefalees, migranyes, vertigen, marejos, bruxisme o sinusitis, per citar-ne alguns exemples.