La nostra postura influeix directament en el nostre estat actiu del cos, i el canvi de pressions toràciques i abdominals es poden veure influenciats implicant directament el sòl pèlvic, tenint massa to muscular o, pel contrari, massa flacidesa, amb l’afectació dels òrgans (pèrdues d’orina, dolors menstruals, dolors en les relacions sexuals).
El nostre sòl pèlvic s’ha de treballar sempre després d’un part (naixement d’un nadó), independentment de si ha estat un part vaginal o una cesària. És d’aquesta manera que mitjançant uns exercicis molt complerts i dirigits per la fisioterapeuta s’actuarà per recuperar la faixa abdomino-pèlvica i evitar futurs problemes de sòl pèlvic o d’abdomen.
Moltes vegades durant el part es realitzen canvis de pressions importants i alteracions abdominals per facilitar la sortida del bebè, tan sigui per via vaginal com per via abdominal baix (cesària). Aquestes cicatrius s’han de treballar per evitar adherències, evitar problemes circulatoris o evitar afectacions més endavant d’altres estructures. El treball de qualsevol cicatriu per la fisioterapeuta millorarà la seva elasticitat, la vascularització i la consistència del teixit en qüestió.
Afecció que presenta gran part de la població en el postpart immediat. És la pèrdua d’orina, que pot ser més o menys important en funció de l’afectació. Hi trobarem diferents tipus d’incontinència, i s’ha de fer una valoració acurada de cada cas i pautar el tractament adient en cada situació.
Pèrdua del control per mantenir gasos o femta dins del nostre intestí, moltes vegades va acompanyat d’algun problema abdominal que també tractarem.
Es defineix com dolor a les relacions sexuals, ja sigui abans, durant o inclòs dies després d’haver tingut relacions. Aquest dolor no necessàriament a de ser a la zona vulvar. S’ha d’avaluar i tractar de forma molt personalitzada.
La diàstasis abdominal és la separació dels músculs abdominals, i del teixit conjuntiu, possible causa de debilitament d’aquests músculs (molt habitual durant l’embaràs per la gran crescuda de la panxa). També pot aparèixer fora de l’embaràs al realitzar un esforç, o a l’aixecar algun objecte pesat en una postura incorrecta. És el principal motiu de flacidesa abdominal en el postpart i de dolor lumbar.
És el descens d’alguns dels nostres òrgans pèlvics (bufeta, úter o recte), en funció del grau de prolapse, serà més o menys visible i palpable la seva estructura.
És el dolor a nivell del coxis, sobretot en moments d’estar asseguts, o intentar recolzar la zona de les natges en alguna superfície apareix un dolor punxant, i en algun cas amb irradiació a les natges o cames.
No relacionades amb el postpart
És el desig incontrolable d’anar a fer la micció més seguit del que és habitual, tot i que el volum produït no és elevat. Aquesta necessitat d’anar a orinar és bastant forta i urgent.
És l’augment de la freqüència urinària, i aquesta alhora també és d’una quantitat considerable (major de lo normal), sense que trobem prèviament cap infecció.
El vaginisme és la contracció persistent i involuntària de la musculatura de la vagina, que impedeix la introducció de qualsevol cosa (sigui penis, tampó, inclòs un dit). Pot ésser primari o secundari en funció del temps i moment d’aparició.
Són les infeccions d’orina recurrents, tot i tractar-se de manera correcta amb antibiòtics, sense motiu orgànic aparent.
Dolor agut i invalidant a les menstruacions que necessita d’analgèsia i dificulta les nostres activitats diàries.
És el creixement de teixit endometrial fora de la cavitat uterina, amb dolor incapacitant inclòs, a vegades tractada amb cirurgia per invasió a altres òrgans.
Dolor o molèstia durant l’expulsió del boló fecal, pot ser degut a restrenyiment, a presència de morenes, o per una hipertonia del esfínter anal.
Dificultat per anar a defecar de manera diària.