Quina és la funció de la fisioteràpia respiratòria?

Per a què s’utilitza la fisioteràpia respiratòria?

REHABILITACIÓ I QUIROMASSATGE
La fisioteràpia respiratòria consisteix en l’aplicació d’una sèrie de tècniques enfocades a la prevenció i al tractament d’afeccions respiratòries per a millorar així el seu funcionament.

El seu objectiu en l’àmbit general és millorar la ventilació regional pulmonar, l’intercanvi de gasos, la funció dels músculs respiratoris, la dispnea, la tolerància a l’exercici i la qualitat de vida.

Aquesta branca de la fisioterapeuta utilitza diferents tècniques manuals o instrumentals sobre la base d’una valoració completa del pacient i uns objectius. Alguns dels criteris que influeixen en l’elecció d’una tècnica o una altra són: l’edat del pacient, col·laboració d’aquest, indicacions i contraindicacions de les tècniques i la zona pulmonar afectada. Cal destacar que la fisioteràpia respiratòria funciona com a complement dels tractaments mèdics prescrits.

La fisioteràpia respiratòria utilitza una sèrie de tècniques i procediments que van des de la valoració diagnòstica fins a la intervenció terapèutica de desobstruccions de les vies aèries, i reeducació respiratòria. Les tècniques utilitzades ajuden al drenatge de secrecions, millorant la ventilació pulmonar i evitant complicacions com les atelèctasis i les pneumònies. El canvi en la simptomatologia és clar: millora en l’alimentació, el somni, disminueix la tos, és a dir, millorem la qualitat de vida del nen i de la família.

Es poden beneficiar d’aquestes tècniques qualsevol persona, des de lactants, nens o adults amb problemes respiratoris, ben primaris o secundaris a qualsevol altra patologia.

Quan aplicar fisioteràpia respiratòria en lactants i nens

En patologies respiratòries que cursen un augment de secrecions, tos, dificultats respiratòries. Per exemple les bronquiolitis, bronquitis, pneumònies, catarros de vies altes, etc.
Per a millorar la força dels músculs respiratoris afeblits.
En general, és apta per a millorar totes les patologies que afectin la funció respiratòria.

Quan aplicar fisioteràpia respiratòria en adults

En patologies respiratòries com a bronquitis, pneumònies i cròniques com EPOC.
En bronquièctasis i asma.
En malalts amb afectacions respiratòries.
Per al pre i post cuidat de cirurgia toraco-abdominal.
Per a millorar l’estància al llit prolongat de malalts.
Per a augmentar i millorar la resistència pulmonar.

Quines són les contraindicacions de la Fisioteràpia Respiratòria?

La fisioteràpia respiratòria no deu realitzar-se després de les ingestes de menjar.
Tampoc ha de realitzar-se en pacients amb hipertensió arterial greu o pacients amb hemorràgies.
Ni immediatament després d’un postoperatori (primeres hores).

Tècniques utilitzades en fisioteràpia respiratòria

Percussions. Vibracions tipus clapping amb l’objectiu d’enlairar de les parets les secrecions i transportar-les fins a la seva expulsió
Drenatge postural. Facilita el drenatge gravitacional amb l’adopció de diverses postures que recondueixen les secrecions cap a la sortida. En lactants els canvis posturals es realitzen en la falda de l’adult i en els nens majors s’empraven taules oscil·lants o coixins. Les posicions més utilitzades són decúbit lateral i sedestació, atès que la postura en Trendelenburg incrementa el treball respiratori i augmenta la dessaturació.
Exercicis d’expansió toràcica. Es duen a terme amb la realització d’inspiracions màximes sostingudes mitjançant una apnea breu al final, seguides d’una espiració lenta passiva.
Control de la respiració, respiració diafragmàtica. Són períodes de respiració lenta a volum corrent amb relaxació dels músculs accessoris respiratoris i ventilació amb el diafragma, intercalats entre tècniques més actives amb la finalitat de permetre la recuperació i evitar l’esgotament.
Compressió toràcica. Facilita l’espiració comprimint la caixa toràcica mitjançant una pressió a manera d’abraçada sobre l’estèrnum i les porcions inferiors i laterals del tòrax. En els lactants s’aplica pressió amb els palmells de les mans recolzades sobre la regió inferior, anterior i lateral de la caixa toràcica.
Tos provocada i dirigida. El despegament de la mucositat de la paret desencadena habitualment la tos. Si no és així pot provocar-se la tos aplicant una suau pressió sobre la tràquea en el buit supraesternal al final de la inspiració. La tos produeix l’expectoració de la mucositat per la boca o la seva deglució.
Tècnica d’espiració forçada (huffing) i cicle actiu de tècniques respiratòries. Seqüència de 3-4 respiracions diafragmàtiques a volum corrent, seguida de 3-4 moviments d’expansió toràcica (inspiració lenta i profunda amb espiració passiva), repetint de nou els exercicis de respiració controlada i finalitzant amb 1-2 espiracions forçades amb la glotis oberta (huffing) a volum pulmonar mitjà o baix. Es realitza en diferents posicions (drenatge postural) o assegut. Requereix de la comprensió del pacient i per tant només és aplicable a nens majors de 4 anys.
Drenatge autogen. Es tracta d’una modificació de la tècnica d’espiració forçada. El pacient realitza inspiracions lentes i profundes a través del nas per a humidificar i escalfar l’aire, i per a evitar el desplaçament distal de les secrecions; una apnea de 2-3 s i espiracions moderadament forçades a fluxos mantinguts amb la glotis i la boca obertes a diferents volums pulmonars, evitant la tos. D’aquesta manera la mucositat progressa des de les vies aèries més distals fins a les centrals. És que requereix un elevat grau de compressió i aprenentatge. La pot realitzar el pacient de manera autònoma una vegada que l’ha après.
Pressió positiva expiratòria. S’empra una màscara encoixinada amb una doble vàlvula inspiratòria i expiratòria amb una resistència. La resistència se selecciona perquè la pressió expiratòria aconseguida oscil·li entre 10 i 20 cmH2O. El pacient, assegut amb els colzes recolzats sobre una taula, s’ajusta la màscara sobre la cara o la boca sobre el filtre de la cambra i realitza successives inspiracions per sobre del volum corrent, seguides d’espiracions actives no forçades a capacitat funcional residual. La tècnica permet ventilar àrees col·lapsades per la mucositat
Compressió toràcica d’alta freqüència amb chaquetilla inflable. Es tracta d’una jaqueta pneumàtica en el tronc del pacient en la qual s’injecta i aspiren volums d’aire generant moviments vibratoris i oscil·lants.
Flutter. Dispositiu petit en forma de pipa amb una bola d’acer capaç d’oscil·lar amb el flux expiratori interrompent-lo de manera intermitent i produint una vibració que va des de la boca fins a les vies aèries inferiors.

En el nostre centre de fisioteràpia a Mataró Montserrat Cabré estem a la teva disposició per a tractar el teu problema de manera global i amb un ampli equip multidisciplinari per a ajudar-lo en tot el que necessiti.

Font: deustosalud.com

Summary